NEUROCEPCIÓ: CONSCIÈNCIA AMBIENTAL

La neurocepció és la funció automàtica del sistema nerviós per detectar i respondre als canvis en l'entorn. És un procés subconscient que ocorre fora de la nostra consciència.

El sistema nerviós està constantment monitoritzant l'entorn per detectar canvis que podrien ser potencialment perillosos. Aquest procés es coneix com a detecció de perills. Quan el sistema nerviós detecta una possible amenaça, desencadena una sèrie de respostes que ens ajuden a evitar o escapar de l'amenaça.

El primer pas en la detecció de perills es coneix com a entrada sensorial. Això és quan els sentits del cos (vista, so, olfacte, tacte i gust) recullen informació sobre l'entorn. Aquesta informació s'envia al cervell on es processa.

Si el cervell determina que hi ha una possible amenaça, activarà la resposta de lluita o fugida. Aquest és un mecanisme de supervivència que prepara el cos per lluitar contra l'amenaça o fugir-ne.

La resposta de lluita o fugida està controlada per l'amígdala. Aquesta és una petita estructura en forma d'ametlla situada al cervell. L'amígdala és responsable de processar emocions fortes, com la por i l'ansietat.

Quan l'amígdala s'activa, desencadena una sèrie de canvis en el cos. Aquests canvis inclouen un augment de la freqüència cardíaca, la pressió arterial i la respiració. El cos també allibera hormones de l'estrès, com l'adrenalina i el cortisol. Aquestes hormones preparen el cos per a l'acció.

La resposta de lluita o fugida és un mecanisme de supervivència que ha evolucionat amb el temps. Està dissenyat per ajudar-nos a evitar o escapar de situacions perilloses. No obstant això, també pot ser desencadenat en resposta a situacions no amenaçadores, com quan ens sobresaltem per un soroll fort.

En alguns casos, la resposta de lluita o fugida pot conduir a l'ansietat i el pànic. Això pot passar quan el cos percep una amenaça que en realitat no està present. També pot ocórrer quan la resposta és desproporcionada a l'amenaça real.

L'ansietat i el pànic no són perjudicials per si mateixos. No obstant això, poden ser disruptius per a les nostres vides. Per això, la regulació del sistema nerviós és tan important: ajuda a assegurar que la resposta de lluita o fugida només s'activi quan hi ha una amenaça real.